CRONICA: AVOID MORNING SEX, AFRICA

AVOID MORNING SEX, AFRICA                                  MARC 2010

Hola a tothom:


Fa temps que us volia escriure.

Ara mateix estic a Kampala, capital d'Uganda. Vinc de les fonts del riu mes llarg del mon, es Nil, a Uganda. Aqui molta gent ve a surfejar els rapids amb kayak o a fer rafting. 45 km d’emocio. M’he retrobat per atzar amb un veterinari california jueu de San Diego apassionat dels primats que vaig coneixer a la costa de Kenya.

Estic content de ser a Uganda. Em vaig alegrar de llegir a la frontera: “you are now leaving Kenya”. Yuhuuu!! Se que no es just. No obstant, crec que es just afirmar que Kenya no es un pais facil pel viatger independent de pressupost ajustat. Els parcs son un puto robo, sense hiperbole. En alguns moments no em vaig sentir molt benvingut. Vaig tenir algunes males experiencies que ara descriure. Hi ha molts voluntaris, cooperants, expats, diplomats i algun viatger suelto. 

Vaig sortir il.les de "Nairrobery" (Nairobi) i del seu ambient colonial britanic amb regust indi. Vaig dirigirme cap a la costa swahili. Diani beach, una platja espectacular, com moltes prop de l'equador. Ambient light de resort horroros, ple d’ anglesos i alemanys retirats o amb bracelets rotllo carib. Per contra, Mombasa i l'arxipielag de Lamu fou culturalment especial per mi: indis sikhs, indis musulmans, indis hindus, negres catolics, negres musulmans, negres animistes o simplement agnostics, arabs ultres, algun masai perdut amb el ganivet tradicional a un costat del cinto i el mobil a l’altre... i un servidor, un apostata irredempte no reconegut pel bisbat de Barcelona. I quina xixarra!!

El tren reliquia de la Rift Valley Railway de Mombasa a Nairobi, the Iron Snake, es mes una atraccio turistica que altra cosa. La mala sort fou que de quinze vagons, just al costat del meu hi havia una parella molt estranya, ella kenyata obesa que no parava de maquillarse abans d'anar a dormir com si estigues a punt d actuar al Circ Cric del Montseny, el paiu saudi mastegant miraa (unes tiges, droga estimulant legal, trobada tambe a Etiopia i el Yemen) i un nen de 10 anys obes com sa mare, al qual ignoraven soberanament i venia a mi a ensenyar-me totes les joguines electroniques sense parar de menjar porquries.  

A plena matinada, aquest parella, dins del seu compartiment, amb el seu nen obes a dins, van comencar a cridar i discutir-se emprant una agressivitat sostinguda esgotadora totalment psicotitzant, a ple plumo, tirantse objectes, fins que se’ls trencava la veu. Vaig donar uns cops a la paret. A partir de llavors el tio es dedicava a  aporrejar la paret enfadat amb mi. Va durar hores. Calia un cortage que jo no albergava pas per anar i dir que es xapessin, que els demes voliem dormir. La presencia del manager del tren, en Fred, no va remetre l’episodi psicotic. Certament, em va espatllar una mica el mitic recorregut.

Juntament amb un alemany investigador forestal que vaig coneixer a Nairobi, vaig fer un trekking de 5 dies pel Mount Kenya, al centre del pais, culminant el cim de Punta Lenana a 4985m., per la ruta mes llarga i exigent, i de llarg la mes recompensant. La vegetacio surreal. Vam veure bufals i altres bestiotes que nomes se el nom en angles. L'aclimatacio meva molt pobre (jo venia de la costa 0m sobre nivell del mar a 30 graus al vespre!). Fred i neu al peu del segon cim mes alt d’Africa, despres del Kilimanjaro. Vam anar amb el guia d’en Fritz, un autentic desastre de paiu. Es va dedicar a caminar davant nostre desganat, desmotivat, malcarat..., per mi es un guia es quelcom mes que una motxilla que segueixes per no perdre’t. Vaig intentar calmar-me: "Tito, tot i renegar-ne, apela al teu sentit mes criptic de bon cristia, no empris l'antiga llei inculcada a les tribus de Levi d'ull per ull, ullal per ullal, dona-li una altra oportunitat, sigues amable... Quan al final va demanar propina li vaig dir tot el que pensava d’ell. Ell no hi estigue d’acord. Va ser interessant, i tambe molt desafortunat. Haig d’aprendre a no ofendrem tant quan algu no es agradable amb mi. Tambe vaig adonar-me que tinc molt indissociada la muntanya amb un cert grau de camaraderia o companyerisme. El seu alcoholisme no el feia especialment feliz. Li vam demanar que durant el trek no begues.

Central Hills i Midwest Kenya: dur. Zero blancs, penya enxufada a la miraa, alguns nens esnifant cola, massa joves ociosos bevent alcohol i jo en un estat d'anim poc receptiu, o fins i tot irritable. A Kenya encara es respira un ambient neo-postcolonialista prominent, hi ha blancs kenyates de 3ª generacio que manegen molts negocis. Acaba penetrant el fet de ser metonimicament interpel.lat sempre pel color de la teva pell: "ei, you, mzungu, mzungu!!". Potser no es racista, pero si racialista. A Uganda tambe ho fan, pero semblen mes afables, menys agressius. Al centre tribal de Kenya sentia tensio, o la portava jo dins, o ambdues coses. A petites ciutats de l’oest tampoc era segur caminar pels carrers quan es feia fosc. Jo pensava molt en ma mare, la seva quimio i la Isa. Llavors vaig experimentar una desagradable situacio de la qual no m’en sento gens orgullos.

Meru, Central Hills. Pujo a un matatu (minibus). El controller no para de demanar-me que li pagui el doble del que val, cridant-me, senyalant-me amb el dit, emprant agressivitat verbal, pessigant-me l’espatlla. Durant el trajecte el veig mostrant-se molt abusiu tambe amb les dones. Arribem a desti i hi torna. Llavors el Tito, home pacific on els hi hagi, va i perd els papers. "Do you want a fight? Do you want a fight?" Vaig confrontar-lo. Al tiu se li va transmutar la cara de sobte, del riure sornegador abusa-nenes a una facies desencaixada de panic indefens; mentrestant donavem voltes al matatu. Jo perseguint-lo li cridava: "... you don’t respect me, you don’t respect women!!". Jo estava fora de si, ell es protegia amb la porta del matatu i jo empenyia la porta. Llavors ens van separar. Un autentic espectacle enmig de l'estacio de busos. Tremolant em vaig allunyar. No m’en alegro gens, nomes em consolo pensant que potser a aquest tipus de gent algu li ha de parar els peus de tant en tant, si no es creuen en el dret d’anar abusant dels mes febles o la minoria.

 Animicament no estic fi, tot m’afecta molt. Fare servir un simil aeronautic.

Em sento com si fos un Boeing 747-400. Despres de molts preparatius i canvis de plans amb la Isabel, finalment em vaig enlairar cap a Etiopia, no obstant, per problemes tecnics (operacio i cancer de ma mare) vaig haver de tornar a la base. A continuacio, un cop semi-resolts els problemes, notava que a la pista o enxufava els reactors o avortava la missio, sentia que la pista s'acabava. Em vaig enlairar de nou amb molts de dubtes. El problema es que encara estic volant baix, prop de terra, i aixo es perillos, sobretot si haig de superar zones turbulentes com a Kenya. Tanmateix, a Uganda noto que estic agafant una bona alzada de creuer. Espero que tot continui millor.

Volia compartir aixo amb tots vosaltres. 

Ah! L'altre dia vaig veure un cartell pintat dient "avoid morning sex, Africa". Evita el sexe al mati, Africa. Es una campanya que duen a terme les autoritats del pais; es veu que la penya, no nomes no para de fer nens sino que, a mes a mes, es queden al llit i no es presenten a les seves respectives feines. Un autentic desastre per l'economia!

Ara anire baixant vers Rwanda, Tanzania (pel llac Tanganika) Malawi i Mozambic fins a Sudafrica, tot anant be. A veure si recupero l'esperit viatger gradualment.