Entre la Isabel i el Lombok va produir-se una connexio especial, o aixo pensava la Isabel. Ella el va rescatar de les cruels mans d'uns nens que el van maltractar vilment llencant-lo a un desaigue. A partir de llavors en Lombok (el vam batejar aixi per una illa d'Indonesia que ens va agradar molt) ens venia a veure cada dia per esmorzar amb nosaltres a l'hotel, es cagava a la porta de la nostra habitacio, l'acariciavem, ens va estovar tant el cor que fins i tot el deixavem entrar a l'habitacio, era molt bonic... Fins que un dia el vam veure esmorzant amb una altra estrangera i ja no va tornar a apareixer. La Isabel es pensava que era "amor puro y verdadero", quan de fet "...lo del Lombok era puro interes..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada